Sant Benet i la seva escalada tenen un espai preeminent en la història montserratina per dret propi. Aquí hi conviuen quasi 800 itineraris de tots els estils: escalades esportives d’un o més llargs, totxos i boulder, rutes clàssiques i vies trad només a l’abast d’uns pocs escollits. Malgrat la varietat d’estils, hi ha un denominador…
La Mòmia, el Trencabarrals, la Roca dels Aurons o el Cilindre són algunes de les primeres que s’apuntaren el grup del manresans encapçalats per en Jaume Caselles tot just abans de la guerra i un cop hagué passat aquesta. Vies atrevides a agulles inexpugnables.
La Normal de la Mòmia pertany al grup d’escalades històriques anteriors a la Guerra Civil. Mostra d’audàcia dels escaladors de Manresa i en especial del seu cap de corda, en Jaume Caselles. Aquest superà els darrers 60 metres de l’ascenció sense possibilitat d’emplaçar-hi cap ferro i com en totes les escalades compromeses que escometia ho…
Variant de la popular Gómez-Xalmet, la Cerdanyola aprofita amb avarícia les plaques de l’esquerra d’aquesta, per després tornar a la Gómez i guanyar l’àpex de la Prenyada. Via poc repetida, gaudeix de la millor roca del sud de l’agulla, aspre i adherent. Recentment se li ha fet una restauració exemplar, ara no hi ha excusa…
De totes les vies que guanyen el cim de la Prenyada la GEDE és potser la més senzilla. El primer llarg, obert a cop d’expansió i que actualment es fa bé en lliure, va a buscar una bona balma a l’ombra de la bola que dóna nom a l’agulla. La segona tirada esquiva intel·ligentment l’extraplom…
La Roca d’en Barberà, queda empetitida per la contundent presencia de la Prenyada; tot i així es tracta d’una agulla amb entitat pròpia, terreny de joc per excel·lència de l’escalada esportiva i el grau sant-benedictí. No obstant, entre mig de tan setè grau s’enfila una clàssica i super-directa Hispano-Suècia, que sense manies supera l’extraplom característic…
La Buriles Rojos era la típica via de la Panxa que actualment quasi no es repetia; tot i el seu grau moderat, un equipament deteriorat sumat a un grau d’exposició més aviat alt era un motiu prou dissuasiu per la majoria de cordades. Recentment re-equipada, afegint-hi més expansions, ha quedat una versió domesticada, descafeïnada i…
Arriba l’hora baixa, i les llums prenen tonalitats úniques que inevitablement conforten l’esperit inundant-ho tot d’una calma que fa de l’acció de l’escalada quelcom gratificant, íntim. Per aprofitar aquestes tardes que s’allarguen una bona excusa és estirar la Jacint Aguilar per sota amb la Colorantes Permitidos, aconseguint una combinació variada, ràpida i amb una aproximació…
L‘any 2011 membres del CEB van fer una encertada restauració que ens permet gaudir d’aquest preciós itinerari 100% clàssic, que cerca les debilitats d’aquest vessant de la Panxa a base de ziga-zagues i bona roca. La via conserva el seu caràcter relativament exposat, fet que li afegeix una mica de pebre a una ascensió que…
La Colorantes Permitidos és una escalada de tall esportiu excitant, amb un grapat de bons ingredients: aproximació pràcticament nul·la, plaques d’escàndol, bon equipament i una roca a voltes sublim, tot això amanit amb el típic grau “Sant Benet”. L’escalada esdevé força variada, havent d’encadenar passos tècnics on la col·locació i la intuïció són fonamentals, passant…
La gran llastra de la Mòmia, resseguida a l’esquerra per la Haus i a la dreta per la Santacana encara reserva una altre escalada 100% clàssica: La Pirenaic; amb una versió combinada amable (V/A1) esdevé la més assequible de les tres. La via, al contrari que les seves arrogants veïnes evoluciona aprofitant unes estretes fissures…
Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos….
La cordada formada pels germans Estrems i en Jordi Casasayes (Haus) van deixar petja a l’escalada montserratina de la postguerra; rutes potents i atrevides que tenen el seu màxim exponent en la contundent Haus-Estrems de la Mòmia, sens dubte la via més clàssica (amb permís de la Normal) i d’una lògica més aclaparadora d’aquest altiu…
La Trompa és un dels monòlits més recorreguts de Montserrat; si ens hi fixem quasi sempre trobarem alguna cordada a la Boy-Roca o a la GEDE, els dos traçats més repetits de l’Agulla. En canvi a l’Anglada-Guillamon, discretament amagada, ombrívola i mirant al nord, difícilment hi farem cua. La via és un compendi d’escalada clàssica,…
Sense vies fàcils, exceptuant la històrica via Normal, la Momieta amaga a la seva vessant est una de les més delicioses escalades de Sant Benet, la GAM. Ningú amb un mínim de sensibilitat i bon gust per l’escalada pot quedar indiferent després d’ascendir els dos primers llargs d’aquesta petita joia mig oblidada, pedra de toc…
La Prenyada és una de les quatre grans de Sant Benet -juntament amb l’Elefant, La Mòmia i La Panxa del Bisbe- i probablement una de les agulles amb geometria més complexa i variada de Montserrat. Amb un vessant nord amb rutes tant exquisides com “L’Esperó Màgic” o la “Cerdà-Pokorski” hi destaca pel vessant contrari la…
La Casanellas-Ludwing és la clàssica de la cara est de la Panxa. Amb un primer llarg re-equipat per ser escalat a l’estil esportiu i una segona tirada que conserva l’equipament original, ens permet en una sola via gaudir dels dos vessants de l’escalada: l’esportiu i el més clàssic. El primer llarg és preciós, una 40…
Animats pel post que fa uns mesos en Dani Brugarolas publicava al seu bloc, on comentava la restauració d’aquesta clàssica via, ens decidim a repetir-la disposats a, com diu en l’article, donar-li una segona oportunitat. La via fou la primera en obrir-se en aquest vessant de Sant Salvador i aprofita tot el pany de paret…
Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols…
Gran clàssica de Sant Benet per on tard o d’hora hi passen la majoria d’escaladors catalans. D’una bellesa indiscutible, traçat original i roca perfecta, la seva seductora línia, que ressegueix la Trompa del petrificat paquiderm, només fa que temptar-nos a ascendir-la. Als llargs fàcils l’escalda és suaument exposada, bona opció per qui vol començar a…
La Cerdà-Pokorski aprofita l’evident fissura diagonal del vessant nord de la Prenyada per traçar un dels itineraris clàssics més reeixits de Sant Benet. La ruta ens regala dos tirades centrals de primera categoria, on escalarem fissures i plaques gaudint d’un magnífic conglomerat i envoltats per un ambient que ens transporta directament a una altra època…
The Wall és una fantàstica via de tres tirades, mantinguda, prou vertical i sàviament equipada perquè no baixem la guàrdia durant tota l’ascensió. Les assegurances, mai suficientment aprop, ens obliguen a escalar i per tant a gaudir de la fantàstica morfologia del rocam d’aquest vessant de l’Elefant. Cantells generosos i bústies amagades repartides per aquest…
Just a la dreta de la popular Camí de l’Alsina puja l’Àrea de servei, una interessant via de caire esportiu on destaca l’excel·lent segon llarg: un mur vertical de forats on la pila serà fonamental. La roca és en tot moment de primera qualitat i l’equipament, a base d’espits, ben fet. En definitiva, una bona…
La Chachi Piruli pot ser una bona alternativa per pujar a Sant Benet si ens volem estalviar les Escales dels Pobres. Hi destaquen el segon i el cinquè llarg, dues tirades mantingudes, de continuïtat i obligades sobre bones plaques, on necessitarem tirar de finura montserratina si en volem sortir airosos.
Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per…
Via de dificultat moderada que convida a l’escalada pausada, gaudint del tacte de les abundants presses cantelludes mentre cerquem el següent punt d’assegurança, la Cerdà-Pokorski ens ofereix un traçat clàssic carregat de lògica a una de les raconades menys visitades de Sant Benet.
Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.
La Panxa del Bisbe crida l’atenció pel seu aspecte voluminós i monolític, sense pràcticament fissures, destaquen les seves plaques de roca exel·lent. La via “Pel Davant” combinada amb la “Canaletes” és potser la manera més elegant de guanyar el cim d’aquesta agulla. Una escalada que comença vertical i sobre roca extraordinària per anar-se tombant fins…